Durant mil·lennis la humanitat ha mirat cap al cel intentant entendre els desitjos dels deus per tal de congraciar-se amb ells. El mateix mecanisme psicològic es el que ara fa que els tertulians i opinadors s'interroguin en veu alta sobre què fer per aplacar els mercats.
Cada un projecte les seves pors i els seus anhels. Els sacerdots de la Yihad neoliberal diuen que els mercats ens perdonaran si reduïm el tamany del estat i baixem els impostos. Els darwinistes socials demanen liquidar l'estat del benestar i que cadascun sobrevisqui nomes si s'ho val. Els fanàtics de la lluita contra la inflació amenacen tot dient que els mercats ens llençaran sofre si el dèficit anual no es zero.
Tampoc manquen les persones reflexives que busquen una racionalitat i construeixen un llarg programa de reformes constructives (educació, infraestructures, etc..) que faran que els mercats ens estimin i ens ajudin.
Un cas extrem de devoció es el del govern Zapatero, que seguint les consignes que els mercats han dictat en somnis a Angela Merckel, ha ofert en pietós holocaust nogensmenys que la Constitució Espanyola.
I finalment, els antics adoradors de la planificació Soviètica, denuncien que els mercats no son Deu sinó el Dimoni, que s'ha apoderat del mon aprofitant la traïció de la socialdemocràcia.
La realitat es molt mes senzilla. Els que dominen els mercats son els operadors que creen les tendències amb la seva recerca de beneficis intradia. Darrera els mercats no hi a ni el venjatiu Deu del antic testament, ni els capriciosos Deus clàssics, ni el Deu racional de Laplace, sinó una colla de joves mig torrats que davant de les seves pantalles mouen els capitals de un lloc a l'altre amb una avidesa histèrica i irreflexiva.
Per entendre quin tipus de gent son, quan banals son les seves expectatives i quan absurd es pensar que les nostres accions guien les seves, es bo llegir els llibres de Michael Lewis, ell mateix un trader de bons durant molts anys. Peró casualment el mateix dilluns un -Alessio Rastani- va ser entrevistat per la BBC de forma que hom pot observar la estupidesa, banalitat i manca d'anàlisi d'aquests individus en aquest video que ha fet la volta al mon. Mes enllà dels disbarats que diu es important observar la seguretat amb que els diu i el punt de bogeria que desprèn el personatge. Tampoc està malament observar com tot i que es evident que es un histrió, la periodista segueix preguntant, pensant que està en presencia del arcàngel Sant Gabriel ja que ell es un operador dels mercats i per tant una figura inefable per naturalesa.
Es clar que els mercats i especialment el NYSE necessiten una reforma a fons que faci que els interessos d'aquests individus s'alineïn amb els de la resta del mon i no es creuïn com ara fan. Mentre aquesta reforma no torni els mercats de capitals a la seva veritable funció de posar en contacte els propietaris de capital amb els inversors en "inversió productiva" (o sigui real i no-financera), el carro seguirà pel pedregar per molt que passem el rosari amb tota devoció, ens tallem un dit de la mà i deixem de menjar pollastre en dies imparells. Si preguntem als mercats que fer, no contestaran i si preguntem als bruixots contestaran amb les seves paranoies (o alguns amb les de qui els pagui)
No hay comentarios:
Publicar un comentario