Una de les lectures mes instructives per comprendre l'absurd de la ideologia neoliberal son les memòries de Hank Paulson, que era Secretari del Tresor l'estiu del 2008 quan es va desencadenar la crisi. Abans d'ocupar aquest càrrec, Paulson va ser CEO de Goldman Sachs. Era un abanderat del neoliberalisme a ultrança tant per convicció com per interès, ja que la desregulació del mercat financer va produir una font de riquesa fabulosa per les butxaques dels executius de Wall Street.
No em de caure en l'estereotip de pensar que era un egoista patològic. La diferencia entre pobres i rics a EEUU era una de les "quatre preocupacions" esmentades en el discurs d'acceptació. Paulson és una persona que te en gran estima la vertent moral i que un cop investit Secretari del Tresor, va lluitar amb totes les seves forces per afavorir L'interès public.
Les seves memòries mostren la lluita entre la seva ideologia i la realitat. Mentre era banquer, podia actuar seguint el seu paradigma ideològic i sentir-se bé amb si mateix. Peró en quan va intentar compatibilitzar l'interés public i la ideologia neoliberal es va adonar que era impossible.
Un exemple és el "shorting". El shorting és una pràctica borsària molt polèmica i que ha estat prohibida y permesa alternativament segons el vent ideològic que bufava. Consisteix en que un gestor d'accions de tercers, agafa "prestades" algunes d'aquestes accions i les ven sense dir-ho al propietari. Al cap d'un temps les compra un altre cop i les torna a desar abans que el propietari es dongui compte. Un ideoleg neoliberal dirà que és una pràctica que no es pot prohibir perque el mercat s'autoregula. Alegarà que "permet retirar liquides del mercat" (és dir baixar el preu de les accions sense que es destrueixi diner).
Els agents de canvi i borsa tenen en molta estima el shorting per que els permet guanyar diners també quan baixa la borsa i no nomes quan puja. Matemàtics a sou de la ideologia neoliberal han generat models que demostren algebraicament que prohibir el shorting disminueix la volatilitat però incrementa el risc de crash. La primera part és autoevident, la segona no tant per que l'excés de volatilitat en situacions de pànic es el que porta al crash.
De fet el shorting es rentable perque en vendre fem que baixi el preu -sobre tot si som un gran gestor que disposa de milers d'accions amb les que saturar el mercat- i per tant podrem comprar barato. Els sacerdots i els gurús-mercenaris del neoliberalisme diran que en comprar per tornar-li al propietari les seves accions, farem que pugi el preu un altre cop peró les persones que es dediquen a guanyar diners al mon real saben perfectament que els diners son porucs i que per tant les accions baixen amb mes inercia que no la que tenen en pujar. Aquesta es la font del benefici del shorting que si aconsegueix crear un panic produeix una fortuna amb -recordem'ho- accions prestades sense coneixement ni benefici del propietari.
El shorting ilustra cruament com funciona la simbiosi entre els teorics embogits dient animalades en les seves aules universatiries que son aprofitades per uns espabilats amorals per forrar-se tot causant prejudicis inmensos a la eficiencia del mercat de capitals. Debats teorics ideologitzats apart, l'historia real del shorting és ben negra. Sempre el trobem en episodis de manipulació del mercat i com a deus ex machina de tota mena de desastres borsaris.
Agents de borsa ambiciosos organitzen autentiques caceres de valors que perceben vulnerables i fent-lo servir destrueixen el valor de companyies solvents. Els teorics diran que corren un risc peró els casos en que algú amb accions suficients a la mà ha perdut fent shorting son casos que s'estudien per la seva raresa. Si no es disposa de suficients accions se sol fer servir un altre practica -aquesta si prohibida- que és vendre accions sense tenir-les, esperant comprar-les un cop la venda fictícia en faci caure el preu. Un agent que tingui en el seu poder cents de milers d'accions indistingibles entre sí pot dir que fa shorting però fer la segona activitat -anomenada "naked shorting". Si aconsegueix tancar les posicions abans que es faci un balanç acurat, no serà descobert.
L'estiu del 2008 molts agents de Wall Street estaven entregats al shorting . Feien córrer rumors sobre un banc i a la vegada venien accions "prestades". En l'ambient de por d'aquells mesos la caiguda agafava inercia i en un parell de setmanes no només les accions del banc no valien res sino que ningú volia prestar-li diners. Així anaven destruint un banc rera l'altre. Paulson intentava salvar el sistema d'una fallida general. Veia que el shorting era la causant de l'acceleració irracional de la caiguda. Sense shorting, potser els valors pararien de baixar en quan les accions valguessin un preu d'acord al valor del banc peró amb shorting la baixada agafava inèrcia portava a la catàstrofe. Torturat com un personatge de Shakespeare, volia prohibir el shorting però li repugnava ideològicament.
Al final va parlar amb Bernanke -que era l'oracle oficial per crisis financeres. Aquest li va dir unes paraules que despullen la irracionalitat de la ideologia neoliberal: "Igual que no hi han ateus a les trinxeres, no hi han ideòlegs durant les crisis financeres." I així fou com Paulson va demanar prohibir el shorting -encara que nomes durant un temps- permeten salvar bancs que haurien acabat en fallida.
El shorting es només un detall en la constelació de bogeries disfraçades de ciencia que reciten els sacerdots neoliberals peró ilumina clarament una conclusió : la ideologia neoliberal és una religió que té tabús disfuncionals i que és contradictòria amb la ciència econòmica. Només la simbiosi entre l'avarícia dels banquers i la bogeria subvencionada dels gurus-mercenaris universitaris amb les seves "investigacions", fan que una cosa tan irracional pugui vestir-se de ciència. No es solament la economia mundial qui en pateix els efectes, sino la própia respectabilitat de la ciéncia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario