Desqualificació de les agencies

Les tres agencies de qualificació s'han equivocat tantes vegades i de forma tan palmària que resulta xocant que segueixin existint. La raó d'aquesta paradoxa es que les agencies son una crossa imprescindible del mercat financer. Els economistes teòrics del segle XIX varen demostrar algebraicament que si es crea un mercat de competència perfecta en el que es complexin uns supòsits determinats, els preus dels actius tendiran a un equilibri beneficiós per tothom.

Un dels supòsits es la "informació perfecte", que vol que tots els demandants dels actius negociats en aquell mercat coneguin exhaustivament les seves característiques. En el mercat de capitals, la variable mes rellevant es el risc de que no ens tornin els diners. Desgraciadament per saber si ens tornaran els diners hem de llegir el futur i aixo es impossible com sap tothom que ho ha intentat.

Les agencies proveïxen el supòsit de informació perfecte als mercat financers simulant que poden "calcular" el futur. Els inversors s'ho creuen per que la idea de que el futur existeix i per tant pot ser "vist" es intrínseca a la natura humana. Si una agència s'equivoca, es suposa que "no ha vist bé" el futur en comptes de entendre que no l'ha vist per que el futur es crea sobre la marxa i per tant no pot ser vist de cap manera.

Les agencies de qualificació resultarien una manifestació mes de la superstició humana si no fos per que al fer que tots els inversors es comportin igual, poden crear autèntics tsunamis de vendes o de compres. Així que mes enllà de la mala fe que han demostrat i mes enllà del poc rigor de les seves anàlisis, la mateixa idea de la seva existència es nefasta. La eficiència dels mercats demana que quan algú vol vendre un altre li compri i que el temps digui quin dels dos estava equivocat. Si a vegades tothom ven i a vegades tothom compra, no hi ha mercat eficient sino una alternança de bombolles i pànics.

Els mercats reals nomes poden funcionar com els mercats teòrics si es creen les condicions artificialment. Pretendre que les mercats sorgeixen espontàniament del caos de la des-regulació porta a deixar que les agencies de qualificació simulin proveir la "informació perfecte".