La borsa i el sistema financer en general produeixen tres beneficis socials. En primer lloc fan que l'estalvi creat per la societat arribi als sectors productius. En segon lloc ajusten dinàmicament la quantitat de diner en circulació. Y en tercer lloc distribueixen el diner en l'espai i el temps per tal que aquest estigui a on fa falta. Aquestes funcions son positives i mereixen una recompensa en forma de comissions i beneficis pels qui les duen a terme.
Un problema que te aquest sector es que manega un material que es pot crear i destruir molt fàcilment. Si dic que Pepet em deu un duro i que quan me'l doni li donaré a Joanet i aquest li promet a un altre i així es fa una cadena de cents de persones, al final de un duro (o de cap si soc un mentider) he creat una fortuna que està repartida en cents de persones. Si de cop dic que Pepet es insolvent, tota la cadena desapareix. Així de fàcil.
La societat tendeix a crear tot el diner que pot ja que això fa que tothom sigui mes ric. L'autoritat ha de vigilar ja que aquesta creació porta dos problemes. El primer es que el preu del diner baixa i es crea inflació. El segon es que si el tipus de crèdit es tan volàtil com el del exemple, en qualsevol moment s'en pot destruir una quantitat tan gran que la societat quedi "seca" i tot el comerç es paralitzi amb resultats catastròfics.
El problema actual es que sobra diner per que no hi ha actius en que pugui ser invertit a llarg plaç i rendiblement tot el que s'ha creat aquests anys mes el que han injectat els banc centrals per ajudar al sistema financer. La manca de confiança fa que els diners es moguin lentament i per tant el efecte no sigui molt notori però està clar que si no s'en destrueixen molts anem a una gran inflació.
Un bon lloc per cremar-los es la borsa. La gent compra accions i si cau el preu quan ven li donen menys diners que els que va posar. Comparat amb altres formes de destrucció a l'engròs (pe.e. fallides bancàries) es un mètode inofensiu que purga el sistema sense causar cap mal. Per això no hem de tenir por de veure caure la borsa. L'únic perill es que els bancs hi hagin posat diners i s'en vegin afectats. Per això es important que es torni a la regulació anterior a la yihad neoliberal dels 80s en la que es prohibia als bancs comercials actuar com a bancs d'inversió. Així podriem veure caure la borsa sense patir mes que pels qui hagin comprat erròniament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario